1. Estic d’acord amb aquest referèndum, en el que se li demani a la població que viu a Catalunya la seva opinió sobre la relació que vol tenir amb l’Estat espanyol. Crec que aquest referèndum s’ha de realitzar, sense que sigui substituït per unes eleccions plebiscitàries.

2. Estic també molt d’acord en que les eleccions plebiscitàries es centrarien, per definició, en el tema independentista, deixant de banda el tema social, que és el que estàafectant més directament el benestar i qualitat de vida del poble de Catalunya. D’aquí la importància de que es realitzi el referèndum, degut a que al poble Catalàmai se li ha demanat directament sobre el tipus de relació que vol tenir amb l’Estat espanyol.

3. També estic molt d’acord amb que aquesta consulta s’hauria de fer sense haver d’esperar a que l’Estat espanyol ho aprovi. El Parlament catalàté els instruments per realitzar la consulta si així ho vol.

Estic, per tant, molt d’acord amb l’esperit que alimenta aquesta proposta. Ara bé, no estic d’acord, en canvi, amb que la crida al referèndum es presenti al document com equivalent a la crida a la independència de Catalunya. El dret a decidir inclou el dret a escollir entre diverses alternatives. Una d’elles és la independència. El poble català, amb plena sobirania, té el poder de decidir si desitja la independència o un estat federal o quedar-se com està. El poble català, com a sobirà, és el que ha de decidir. Per tant, crec important que es faci aquesta distinció entre el dret a decidir (que la gran majoria de la població catalana recolza i desitja) i la crida a la independència, distinció que aquest document no fa. Assumeix que la crida al dret a decidir és equivalent a la crida a la independència, la qual cosa, per pròpia lògica democràtica, no és certa.

El segon punt de desacord és la referència als Països Catalans, que és un concepte, en realitat, més ampli que Catalunya i que jo no assumeixo.

Escric aquesta nota, per tant, per aclarir aquesta situació. Hi ha hagut un malentès que, pel que es veu, ha donat peu a que el meu nom aparegui com a signant del document, quan no l’he signat. Entenc que hagi aparegut tal malentès perquè estic molt d’acord amb l’essencial del document, però no amb la narrativa que presenta. Com diuen al meu poble, estic d’acord amb la música, però no amb la lletra, i ho escric perquè així consti.